Quins Ensenyaments Ens Deixen Aquells que Han Viscut Tota una Vida?

Quins Ensenyaments Ens Deixen Aquells que Han Viscut Tota una Vida?

Bronnie Ware, una infermera australiana que va treballar amb pacients terminals, va fer una pregunta reveladora als seus pacients: Què desitjarien haver fet o no fet en les seves vides? Va quedar assenyada per la repetició de certs missatges, cosa que la va portar a recopilar cinc frases que es repetien amb freqüència, sent la primera la més significativa:

• Vaig haver tingut el coratge de fer el que realment volia fer i no el que els altres esperaven que fes.

• Tan de bo no hagués treballat tant.

• Hagués desitjat tenir el coratge d'expressar el que realment sentia.

• Hauria volgut tornar a tenir contacte amb els meus amics.

• M'hagués agradat ser més feliç.

Com va explicar Ware, les persones no es penedeixen de les accions que van prendre, sinó de les oportunitats que van deixar passar, de no haver actuat segons els seus desitjos, de no haver expressat els seus sentiments i de no haver mantingut relacions significatives. Aquest és el missatge profund que es troba en les vides dels qui han acumulat experiències al llarg dels anys: pren acció, fes el que sents que has de fer. Com va dir Nicolás Maquiavel, "Val més fer i arreplegar-se, que no fer i arreplegar-se."

Podem imaginar les nostres vides com una balança en què un extrem representa les nostres idees i l'altre les nostres experiències. Per assolir l'autorealització, no hem de permetre que les idees pesin més que les experiències. La veritable autorealització ve de convertir les nostres idees en accions.

Estem immersos en un món físic, i l'acció és l'eina que ens permet forjar la nostra existència. El nostre "jo" es construeix no només amb idees, sinó principalment amb experiències. A mesura que duem a terme les nostres idees, creem un "jo" autèntic i tangible. Després de tot, quin seria el propòsit de viure en un món material si no hi participem activament?

Aquest concepte està íntimament relacionat amb la coneguda "zona de confort". Per experimentar un creixement real, hem de traspassar els límits de la nostra zona de confort, endins en el desconegut, en la "zona d'aprenentatge". Aquí és on podem posar en pràctica les nostres idees, on podem actuar i cometre errors. Precisament a través d'aquests errors, aprenem i creixem.

La història de Thomas Edison és un exemple emblemàtic. Quan va inventar la bombeta, no va tenir èxit a la primera, ni tan sols en els seus primers intents. Va realitzar més de mil intents abans d'aconseguir-ho. Quan un deixeble li va preguntar per què persistia malgrat tants fracassos, Edison va respondre: "No són fracassos, he descobert mil formes de com no fer una bombeta". La seva perseverança finalment el va portar a crear la primera bombeta.

L'experiència ens permet assolir les nostres fites i realitzar els nostres somnis. En paraules de Thomas Alva Edison, "El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de suor".

En resum, les persones que han viscut tota una vida ens ensenyen que l'acció és la clau per evitar futurs penediments. Hem d'equilibrar les nostres idees amb experiències i atrevir-nos a sortir de la nostra zona de confort. A través de l'experiència i l'acció, podem forjar les nostres vides i aconseguir el que ens proposem.