Les pors a la infància

Les pors a la infància

Les pors són una part natural del desenvolupament humà i formen part del procés d'aprenentatge dels nens sobre el món que els envolta. Les pors són una resposta adaptativa que ajuda els nens a reconèixer i protegir-se davant de situacions o estímuls que perceben com a amenaçadors o desconeguts.

Durant el creixement dels nens, experimenten canvis importants en la seva percepció i comprensió del món. A mesura que adquireixen noves habilitats cognitives i socials, la seva imaginació es desenvolupa i poden començar a concebre situacions imaginàries o temors infundats.

Alguns exemples de pors comunes a la infància inclouen la foscor, els monstres, animals, separació dels pares, altures o situacions desconegudes.

Les pors poden ser beneficioses, ja que ajuden a mantenir als nens segurs i alerta davant de possibles perills reals. Tanmateix, quan les pors es fan extremes o interfereixen significativament en la vida diària del nen, poden requerir atenció i suport per part dels adults.

El paper dels adults és fonamental per ajudar els nens a enfrontar-se a les seves pors de manera saludable. Amb paciència, comprensió i empatia, els adults poden ajudar-los a comprendre i gestionar les seves pors, encoratjant-los i donant-los suport per superar situacions d'angoixa.

En quin moment les pors poden ser un problema?

Les pors es consideren un problema quan es converteixen en una font significativa de malestar i interferència en la vida diària del nen. Si les pors són excessives, persistents i afecten negativament el benestar general, el desenvolupament i el funcionament del nen, és important abordar-les i buscar ajuda si és necessari.

Algunes senyals que les pors poden ser un problema inclouen:

• Intensitat excessiva: El nen mostra un nivell de por desproporcionat o fora de la norma per a la situació o estímul que l'ocasiona.

• Persistència a llarg termini: Les pors continuen durant un període prolongat, més enllà del que es consideraria com a normal per a l'edat del nen.

• Interferència en el funcionament diari: Les pors afecten la capacitat del nen per dur a terme activitats quotidianes com anar a l'escola, dormir, menjar o socialitzar.

• Aïllament social: El nen evita activitats o situacions per por, la qual cosa pot conduir a l'aïllament social i dificultats per relacionar-se amb altres nens o adults.

• Malestar emocional intens: El nen experimenta un alt nivell d'angoixa, tristesa, irritabilitat o altre malestar emocional associat amb les seves pors.

• Evitació constant: El nen intenta evitar de forma persistent situacions, persones o llocs que li provoquen por.

• Impacte negatiu en el son: Les pors poden generar problemes de son com ara insomni, terrores nocturns o despertar freqüent durant la nit.

Si observes aquests signes en un nen, és important abordar les pors. Podem proporcionar als petits estratègies per ajudar-los a enfrontar-se a les seves pors de manera saludable i reduir-ne l'impacte negatiu en la seva vida.

Cóm reaccionar davant de la por excessiva?

A continuació recopilem un conjunt de consells per aplicar als casos en que la por comença a ser un problema per als infants i interfereix en el seu dia a dia.

• És important escoltar amb atenció allò que l’infant diu sobre la seva por en particular, i respectar allò que vol explicar-nos sense treure-li importància, ni que es senti covard o dèbil.

• Els infants necessiten ser escoltats, compresos i respectats per allò que senten. Cal fer-los saber que totes les emocions són vàlides i naturals i que totes les persones tenen por en algun moment o altre.

• Els adults podem revisar i comprovar junt amb els infants que no hi ha monstres infiltrats a sota el llit, l’armari, el soterrani... per que vegi que no hi a res, però sempre deixant entreveure que no estem sorpresos ni espantats i que no creiem en els monstres. Però a la vegada hem de deixar clar que estem disposats a ajudar-lo en el que faci falta perquè es senti més tranquil o tranquil·la. Sense exagerar ni minimitzar els seus temors.

• Permetem amb naturalitat si l’infant vol tornar a etapes més infantils del seu desenvolupament. Per exemple, deixarem que torni a dormir amb el seu peluix preferit si això li dona seguretat, o bé deixar una llum encesa.

• En ocasions hem de donar als petits explicacions racionals i precises sobre el funcionament de les coses, sobretot en nens i nens més grans. Per exemple, podem explicar el motiu d’un soroll que prové de la caldera del soterrani, o del moviment de les cortines... Cal tenir en compte que en els casos de nens i nenes més petits, que encara no han desenvolupat el pensament abstracte, les explicacions lògiques no sempre seran efectives.

• No és positiu que enfrontem als petits a les seves pors en contra de la seva voluntat, això no només no farà desaparèixer la seva por, sinó tot el contrari.

• Resulta efectiu que els adults expliquem als petits histories de les pròpies pors i de com les vam superar. Això ajuda als petits a sentir-se validats i dona eines als petits de com es poden superar les pors.

• Promoure jocs que permetin als petits tenir cert control sobre la situació de por. Per exemple, jugar a apagar i encendre la llum si tenen por a la foscor o jugar a que el nen és un monstre i espanta al adult.

• Fer servir el sentit de l’humor per destensar la situació de por. Ridiculitzar a un monstre o explicar anècdotes gracioses relacionades amb la por.

• Explicar històries o contes on apareguin situacions de por que es resolen de forma feliç.

En els casos que les pors es tornin molt intenses i perdurin en el temps limitant als infants realitzar activitats quotidianes, es necessari consultar a un professional.